Som moltes les comunistes (que no estem organitzades en el marc d'una organització comunista) o la classe treballadora que encara no s’ha vist atreta pel projecte que constatem les limitacions de les lluites a les que estem vinculades però que ens hem vist totalment orfes 1/21
de direcció política, d'un projecte que anés a l'arrel i que ens permetés analitzar la realitat en la seva totalitat i organitzar-nos conjuntament al voltant d'això, fent anàlisis concrets per territoris i no reproduïnt dinàmiques fracassades que 2/21
mantenen la lluita en total residualitat i amb una estreta vinculació amb les institucions i el folkore. Per això avui vull mostrar el meu agraïment a totes aquelles persones que han lluitat, han confrontat, han treballat incansablement 3/21
i en contra del que els era conegut i còmode, de ben segur que amb errors i encerts, però amb honestedat, rigor, compromís i fidelitat cap a l'únic camí vàlid: deixar d'actuar per inèrcia i pensar i reflexionar en com construir no un món millor, sinó el món millor 4/21
el món que volem, un món on no hi càpiga l'explotació de l'home per l'home, un món sense classes socials. Sovint m'he trobat en converses en les que, mostrant la meva frustració sobre el funcionament del món i les "alternatives visibles" la gent, classe treballadora 5/21
que pot ser que es reconeguin en algun espai del ventall "anticapitalista", tot i que no necessàriament, coincideixen que cap d'aquestes alternatives serveix per res o va "gaire" enlloc, però que "millor això que res". 6/21
Que hem d'adaptar la nostra lluita o les expectatives d'incidència al món en que vivim (perquè en el fons assolir una societat comunista no és possible). Però és el contrari. 7/21
Mentre deixem que el discurs el guanyin els que ens diuen que millor fer "alguna cosa" (és igual el què) que no fer res, és quan no serà possible assolir una societat comunista. Mentre prioritzem satisfer (i difícil no caure-hi) els nostres egos en fer "alguna cosa" 8/21
o "el que podem", "el que tenim possibilitats de fer" sense un análisis honest de per què ho estem fent, quin n'és l'objectiu, i per tant, acabem fent per fer o per mantenir una identitat social i cultural, estem condemnats al fracàs. 8/21
L'alternativa a no fer per fer no és no fer res, és fer analitzant, equivocant-nos, fer molta autocrítica i anàlisis honestos de la realitat, fugint de l'autocomplaença. I modificar la tàctica i l'estratègia quan convingui adaptant-la a les diferents realitats territorial 9/21
Fer per fer no és millor que no fer res, fins i tot pot ser pitjor, perquè mentre fem per fer no estem fent el que hem de fer, mentre fem per fer estem venent a la classe treballadora fum i estem prevenint que aquesta s'organitzi sota els seus interessos com a única guia 10/21
l'estem confonent amb enfocaments que ni tan sols qui els articula els sap defensar, i estem habilitant que pugui sentir-se més propera a discursos dogmàtics i reaccionaris 11/21
(per exemple indignant-nos i fent escarafalls quan es qüestiona l'eix independentista sense cap tipus de projecte independentista "de classe" o d'anàlisis de com es duria a terme l'independentisme i el socialisme "simultàniament”). 12/21
Estic convençuda que no totes les persones que rebutjen un canvi d'estratègia dins de la EI són persones que hagin renunciat a la revolució socialista (no com a ideal sino com a objectiu realitzable). 13/21
Alguns sí, espero de tot cor que, en el millors dels casos, pugueu ilusionar-vos de nou, si mai hi heu cregut. Als que no, espero que pesi més el rigor que el rencor, i que la honestedat intelectual i ideològica permeti veure que el naixement de nous espais 14/21
de reflexió i debat no són una amenaça, si l'objectiu és la revolució socialista, sino una eina com a mínim útil, de la que tots els comunistes ens podem beneficiar i que del que es tracta es d'organitzar cada vegada més comunistes sota premises revolucionàries. 15/21
Sobre els enfrontaments derivats dels debats o la falta d’aquests crec que el quid de la qüestió és si algú realment creu que ja té la fórmula que ens portarà a abolir la societat de classes. Algú creu que ha nascut ja el partit comunista que farà la dictadura del proletariat?
Algú creu que està militant en la organització que liderarà la revolució socialista? No des de la contraposició (aquests no i nosaltres sí), no des del sentir-se assenyalat, sinó honestament. Si la resposta a aquestes preguntes no és afirmativa és que no s’han tingut els debats
adequats. Si estic agraïda per aquest espai nou que ha sorgit no és perquè cregui que tenen l’estratègia veritablement comunista sinó perquè crec que hi ha una estratègia que s'ha demostrat incapaç de transformar la realitat i veig unes persones que des d’aquesta honestedat estan
possibilitant el punt de partida des del que pensar quina ha de ser aquesta estratègia. Espero de tot cor que els enfrontaments no reprodueixin pica baralles de pati d'escola, que es respecti l'evolució dels militants i que el que es confronti sigui amb l'únic objectiu 19/21
de contribuir a l'horitzó socialista. Espero també que totes aquelles persones reticents amb l'EI canviem el registre i aprofitem aquesta oportunitat que, potser egoistament, estavem esperant, veient-nos sense rumb, per organitzar-nos sota unes premises revolucionàries 20/21
i construir una militància comunista que no deixem mai més. Camarades, a disposar!✊
